Plàstics

Hey Ciscu que tal, jo per a qui estic bé, bueno, ara mateix estic a classe amb tu traient el calendari que es va menjar l'Edgar...

En aquesta pàgina parlarem sobre els plàstics (vamos, com a pàg del metalls però amb plàstics).

Els temes que tractarem són: 

• Que sé, que he aprés, etc.

• Projecte de mirar les cintes de Moebius (els números) a envasos de plàstic.

• Un altre experiment que es pot fer amb un envàs de plàstic (et sents poderòs...) 

•  Vídeo amb Rodrigo i Santi del Bioplàstic. 

I sense més a dir, comencem!

QUÉ SÉ?

Doncs en sé motles coses del plàstics, o això espero del meu cervell. Sé que es pot cremar/fondre una mica, per tornar-lo més blandito (ho dic per experiència). També sé que la majoria vé de combustibles fòssils com el petroli (la font més utilitzada per crear plàstics).

També sé que avui en dia creix l'ús de bioplàstics (com el que farem!), que provenen de fonts renovables.

I òbviament també sé que contaminen moltíssim. Però la veritat jo crec que els PLÀSTICS en sí no contaminen, jo crec que els que contaminem som nosaltres mateixos. Contaminem tirant (no només plàstics) plàstics al mar i a on no toca. I hi ha moltíssims casos:

 

 

Pobreta la tortuga...

També sé que existeixen els microplàstics. No en sé ven bé d'aquest tema, però bueno; només sé que contaminen un munt. I crec que he escoltat algo de que en alguns aliments (sobretot marins) hi ha microplàstics.

I per acabar aquest apartat, la famosa cinta de moebius: La cinta que van treballar amb tu a experimenta... La veritat esque aquella optativa molava molt. Vaig mirar enrere en aquest blog l'altre dia i mare meua les literalment MATADES que em feia als blogs de experimenta... Vaya paints que em feia.

Però bueno, tornant a la cinta de moebius. Aquesta cinta jo l'he vist literalment a TOTES les ampolles o envasos de plàstic (que és la mateixa del símbol de reciclatge). I només té una cara, com tu vas dir a aquella classe de experimenta.

I ja està, suposo que sabré més coses dels plàstics, però els calaixos del meu cervell estan amb teranyines...

 

QUÉ HE APRÉS? 

Doncs he aprés força coses, la veritat. No m'ho esperava jajaj...

He aprés que és bastant barat fer plàstic. També que són lleugers però resistents. Però aqui vé la bomba: Cada any, es depositen unes 8 milions de TONES de plàstic als oceans. Emmm, que? Però com? M'he quedat amb la boca oberta, bastant oberta. 8 milions de tones Cesc... Això és com si un camió de la brossa s'hi buidés cada minut... La veritat es que m'esperava molt, però tant?! Però aqui vé la bomba de la bomba: una botella de plàstic pot tardar fàcilment uns 450 anys es desintegrar-se. Bàsicament, estem acabant amb el nostre planeta MOLT, però MOLT ràpid.

Aquest lloc es diu literalment "l'illa de la brossa".

També he aprés que hi ha una diferència gran entre els bioplàstics i els biodegradables (em pensava que era el mateix): els bioplàstics són plàstics fets de fonts renovables (blat de moro, patata), però això no vol dir que es desintegrin ràpidament a la natura (per afegir-li el prefix "bio-" no significa que sigui millor que els plàstics normals en moltes qualitats, només es fa a base de fonts renovables). Alguns bioplàstics són literalment iguals als normals. 

En canvi, els biodegradables són els que es poden desintegrar ràpidament per bacteris o fongs (millor). Curiós.

Moltes empreses i organitzacions afegeixen els típics "eco-" o "bio-" per fer-nos creure que són degradables i que no són gens contaminant ni res d'això.

Una altra cosa que he aprés ha sigut que com que el reciclatge mecànic (triturar i fondre) debilita el plàstic cada vegada que es fa, s'està investigant el reciclatge químic: això consisteix en desfer el polímer (que un polímer és la unió de dos monòmers (que un monòmer es com una cosa solta del plàstic)) fins a obtenir els dos monòmers per a crear un plàstic com a nou. No en tenia ni idea...

Això no ho haurà ficat ningú ;)

Una cosa que he aprés també ha sigut que moltes camisetes o sabates de marca es fan fetes de brossa. Utilitzen els plàstics del oceà que tirem i els reutilitzen. Trituren les ampolles (les de PET (després en parlaré)) i les fonen, i llavors  les converteixen en un fil que es diu polièster reciclat.

És increïble pensar que vàries ampolles que algú ha tirat siguin peçes de luxe avui en dia...

I per acabar aquest apartat, també m'enrecordava d'una cosa que es va fer viral fa molts mesos que era com una bombolla d'aigua de plàstic que podies menjar-ho. He cercat i he descobert que encara es fa!

Ja s'han fet servir en algunes maratons: en lloc de donar ampolles d'aigua, donen com unes bombolles de plàstic que te les poses a la boca, exploten i el plàstic es desfà al estómac sense cap perill. Mola molt, mira:

 

Algun dia en compraré i ho provaré (si s'arriben a vendre).

 

PROJECTE CINTES MOEBIUS:

En aquest apartat farem el projecte de mirar els envasos de plàstic i trobar en quina classificació de lo de les cintes de Moebius es troba.

Analitzarem:

- Una ampolla d'aigua petita

- Un got (si es pot dir got) del Portaventura

- Un iogur

- Un tuper

- Un got 

- Un envoltori 

- Un xampú 

Comencem!

Ampolla d'aigua petita:

 

 

No s'aprecia molt bé a l'imatge però abaix fica la cinta, a dins un 1, i les sigles PET.

PET es un tipus de plàstic i s'utilitza normalment a botelles com aquesta o refrescos. 

 

Got Portaventura:

 

 

A aquest envás no fica ningun número, però sí les sigles: PET.

Un altre igual al d'abans.

Iogur:

En el iogur, es diferent, fica 22?! Però he cercat i aquest 22 es refereix a paper o cartró. Es exactament el que estem fent amb els plàstics però com si fós amb paper/cartró. Suposo que es refereix a la tapa del iogur, que no és plàstic.

Però si ens fixem abaix, hi està la cinta de Moebius :) A aquesta fica "PS" cosa que no és un número, però sí un tipus: en els envasos de plàstic o et pot sortir sigles o números (o a vegades els dos). Aquest "PS" es refereix al número 6. El "PS" és un tipus de plàstic que es diu poliestirè, i és un dels plàstics més utilitzats en el nostre dia a dia (majoritàriament en alimentació).

Tuper:

 

Al costat de la copa aquella, hi fica "05", tot i que no es vegi. No hi fica les sigles, però són "PP". Aquest tipus de plàstic es diu polipropilè, i també es molt resistent i més utilitzat al sector de menjar. 

Got:

En aquest hi fica el número 5 i les sigles "PP". Això vol dir que es de polipropilè, com el tuper d'abans.

El 3 és una altra cosa, no te a veure rea amb el material.

Una cosa en la que m'hi he fixat esque fica temperatures, és a dir, que el meu got, pot aguantar una temperatura de -20 graus fins als 100 graus! Como mola!

 

Envoltori:

Aquest envoltori més de lo mateix, en 5 amb les sigles "PP".

 

Xampú:

 

PER FÍ UN NOU!!

Aquest es el número 2, i les seves sigles són: HDPE. Aquest tipus de plàstic es diu polietilè d'alta densitat (suposo que aquestes sigles venen del anglés (High Density Polielitè, suposo)), i normalment s'utilitza per envasos de detergent, llet, o en aquest cas, sabó.

 

Però hey Cesc, jo m'he quedat amb ganes de buscar més coses, així que buscaré 2 tipus més:

Un d'aquests dos tipus és un molt famós: el PVC. Aquest ocupa el número 3, i serveix per canonades o tubs:

 

 

I l'altre és el 4, el LDPE (ara encara estic més segur que aquestes sigles venen de l'angles (Low Density Polielitè)). Si aquest és el "Low", que significa baix/a, el tipus de plàstic serà polielitè de BAIXA densitat.

Normalment s'utilitza per bosses de plàstic o film. Aquestes són fàcils de trencar; per això són de BAIXA (Low) densitat.

EXPERIMENT (MEU): 

Fua Cesc, fliparàs. És súper xulo

Per aquest experiment necessites:

- Garrafa (o ampolla gran) de aigua (només l'envàs, no l'aigua).

- Desodorant en spray (AXE per exemple)

- Encenedor... 😈

Suposo que ja et fas una idea de que faré...

A veure Cesc, jo aquest experiment l'he fet en un espai obert, sense res inflamable a prop, sobretot. No recomanable fer-ho a casa.

Segurament Cesc hauràs fet o sabràs que si fiques l'AXE i foc et surt un lanzallamas, no? Doncs aquesta versió es encara més potent. 

Lamentablement, no he pogut anar a un espai obert. Ho sento moltíssim, perquè m'agradaria haver-te ensenyat com ho feia jo. Pero t'he fet un Paint!! Tú només observa i aprén a fer aquest experiment 😈:

 

NO es recomanable fer-ho a casa, sobretot. 

Quina locura d'experiment Cesc, bufff. Et recomano MOLT provar-ho... 

VIDEO EXPERIMENT BIOPLÀSTIC:

Hombre, Cesc, que vols que et digui, no ens va sortir gairebé sincerament. No es secava... Semblava una plastilina mullada i ademés, olorava fatal... Era horrorós... Tota la cuina feta un nyap, ple de blau (culpa del Rodri, que va ficar mig pot de colorant), i ademés estàvem a la meva casa...

Bueno, sense res més a dir, et deixo el vídeo (que segurament ja hauràs vist al blog del Rodri o el Santi, però bueno):

M'ha agradat molt tot Cesc, moltíssimes gràcies per tot. I prova el meu experiment, que et molara, estic seguríssim ;)

 

Adéu Cesc!, 

Bieoloncello